Bar

A la terrassa d’un bar

ens mirarem els ulls.

Els teus ulls negres tan negres

que si m’acosto em veig

creuant tot sol tota la nit.

Els teus ulls fàcils, fràgils,

encesos si a la galta hi deixo un bes,

i freds molt freds si esgoten

les llàgrimes d’un vell secret.

Ploren els ports on vaig

i els tràgics i gelosos laberints,

pàtries del temps on sóc

només una mirada, un tros de mi.

A la terrassa d’un bar

aprenc a seguir l’horitzó dels teus ulls,

i persegueixo els camins

negres i bells i permanents, i breus.

I si no et veig, caic sobre meu.

                                                                   x.rivero 2012