Equacions

Visc d’empentes i d’emèrits rodolons,

d’intents de dir, de rosegons,

de paladins de rosta i de sigrons

i d’un bon glop de nàusees i de vi.

I no m’espanta el vers que em fa pervers

ni els dies que m’acosten a la nit,

com un vell malparit, divers,

embriac de pells passades i de mi.

No visc del vós que es torna glamurós

ni del magí que em mostra l’univers,

les mans t’obren el sexe quan te’n vas

oberta com un nínxol sobre el ras.

Només perquè sóc viu he de morir

i omplir-te de misèries el tupí,

ni vaig ni vinc ni em queden escorpins

que vulguin fecundar-te odis antics.

La vida no és un joc, ens van mentir,

i tu en prenies notes al jardí,

amb una cuixa blanca ran del pit

i un rastre de saliva divertit.

Com una amant metòdica amb els dits

que et fiques ben endins quan vols sentir,

em mires com a un vell aparador

de nus i muts i estàtics maniquís.

Visc de viure i visc i ja n’hi ha prou

i no t’espero verge entre els llençols.

Vine si vens i vols i si t’escau

tenir-me sota teu com si fós mort.

                        
                            x.rivero 2012