Combat

Si em combats, cos a cos,

i amb l’abraçada et mostres

vençuda i sense sang,

deixa’m anar, escup-me i fuig,

i crida i corre i ves-te’n com se’n van

les coses que has tingut i que has perdut

quan la cambra era el ring desflorat.

Si em combats, puny a puny,

si els teus cops es deleixen del mal

i en el ventre s’entelen els dubtes,

i els morats fan camins per la carn,

si te’n vas, tanca amb força la porta,

que retroni la tarda i escampi senyals.

La pell esgotada, cruixent cartolina,

paper destenyit de vergonyes i mots,

rebregada i vermella, amarga i esquiva,

efímera nàusea damunt del meu cos.

Sense tu asseco el nom de les nafres prohibides,

silencis llaurats amb les ungles del cor,

esgarips de dolor que esgarrapen els crits.

Les llàgrimes couen com un foc apagat.

Amagat i dolgut i potser victoriós

ploro cendres de sutge amb el rimmel als ulls.

                                                   x.rivero 2012