Pluja

Té la tarda trombes tristes
d’aigua llisa i trons obscurs,
tràgics núvols, llamps, enigmes,
ombres grises, fars, besllums.
Tarda llisa, llarga, inquieta,
d’homes molls sota els balcons,
i una noia que es despulla
sota l’aigua que li plou.
Vora els porxos del silenci
s’apressen els glops sonors
i s’aprimen com un vèrtex
les mirades i les pors.
L’aigua innunda els rius de cera
que la tarda torna foc,
i la noia despullada
amb la pluja s’ha dissolt.
Tarda tímida inventada
com un somni de cap lloc.

                                                x.rivero 2012