Bressol

No, no ho puc evitar,

moriré avui o demà,

com es moren els vius,

amb la vida entre els peus.

M’enduré pel camí

uns canelons de col

o peus de porc amb naps

i una mica de tu.

Se m’allunya el Bressol

quan m’acostes la mà

tan petita que em dol

no poder-la tocar.

Potser trobo a faltar

l’escalfor dels fogons

i els teus ulls de verd clar

de romaní cansat,

i les llesques de pa

i el porró amb priorat

que tacava la sang.

Potser et trobo a faltar,

no sé com, no sé quant,

apareixes de cop

i de cop te me’n vas.

Ja no ho puc evitar,

moriré com tu saps,

amb els ulls mig tancats

i una terça de fetge

i quatre talls de carn.

Ja no ho puc evitar,

t’he sentit murmurar

                              que si ha de ser, serà.


                                                                   x.rivero 2012