I a soles sol, reinventaré la tarda,
i n’ompliré les vores de coixins i plors.
L’estiu es mostra gelós de les cireres
que penjo a les orelles d’un record,
la mare que em somreia, i a poc a poc, de blanc,
em duia entre la falda com un jo que no sóc.
Al caire del rebost de la memòria invoco
els seus ulls clars petits, de fràgil verd boscant,
les osques dels miratges del seu vell davantal,
la terra que portava als peus i entre les mans.
La solitud simètrica dels dies de mercat,
de figues i de pomes i de cistells pesants.
A soles sol, la tarda és hemisferi estrany
i el nord i el sud es perden en una onada gran
on veig el teu cos nu a l’est d’un sol de llum.
x.rivero 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada