De tu

                                                         

De tu, que en sé ben poc

i que ben lluny te’m mostres,

arraconada als plecs dels vells records,

tota sens tu si la mirada et busca

i si en obrir-te et troba el sòlid nu.

Què en sé del cert del que m’espanta

si t’he creat del vers del meu no ser????

Vaig com un foll darrera teu i em cansa

sentir que si t’acostes n’erro el doll.

Que en sé ben poc i la mesura justa,

l’origen que no compta, aquest embull

de tu que t’emboliques a la gola,

m’ofegues de basarda i fals embruix.

Què més he de saber del que t’envolta?

Les hores que et traspassen fan punyals.

Arrelo en un instant i en planto mosques,

insectes que devoren l’aire on van.

La nit rondina tova i negra, estanca,

traïdora del dissabte que no ens cal.

De tu, que no en sé res

i que et contemplo el rostre,

no veig sinó la sina en un mirall,

els pits que m’han caigut com un estigme

i grapejo sense eufòria al marbre blanc.

                                               x.rivero 2012