No un matí zen per captivar-te
ni un sol asiàtic de postal
ni cap barnús de cotó-fluix.
Només aquest matí, senzillament,
de pell de préssec i d’adéu.
No un dia bell per estimar-te,
ni massa temps entre els coixins,
ni el ventre dòcil que t’enlaire
com un vestit fet de setí.
No un matí estrany ni confident,
ni vell ni fosc ni permanent,
ni alliberat del tot, ni ressentit.
Només aquest matí que encara dorm
i mor a poc a poc, senzillament.
ni cap barnús de cotó-fluix.
Només aquest matí, senzillament,
de pell de préssec i d’adéu.
No un dia bell per estimar-te,
ni massa temps entre els coixins,
ni el ventre dòcil que t’enlaire
com un vestit fet de setí.
No un matí estrany ni confident,
ni vell ni fosc ni permanent,
ni alliberat del tot, ni ressentit.
Només aquest matí que encara dorm
i mor a poc a poc, senzillament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada