Una fonda erecció et reivindica de sobte, l’extrema duresa
dels químics fonaments del cos i algun misògen pensament,
consol onanista d’imatges previsibles, seqüències programades
d’eròtics contrapunts i estèrils jocs de màgia entre les mans.
Captiu del teu cos que no és, creat de nou per ser secret,
i el misteriós desig que et va fent sense pressa no res,
una brisa tèbia que s’atura a la pell i esgarrapa i penetra
i es fa veu i gemec i s’estira i es trempa com un vidre calent.
Carícies d’aire del teu no ser, d’imatges que la memòria tria
tot remenant calaixos plens de records i d’ombres del que va ser,
absurda selecció dels trossos de la vida que busques fer presents,
uns llavis genuïns, un pit entre les mans, uns besos de paper,
aquell primer moment d’un dia qualsevol que la memòria prèn
com si pogués sortir dels ulls i tornar-te de cop el seu físic reflex.
Res no torna a ser el mateix que va ser malgrat l’extrema duresa
d’aquest desig que t’omple de pedaços d’alquímia inexistents,
resignat al mosaic dels esquitxos d’història que s’escola entre els dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada