- 8 –
Al Joaquim Solsona,
en memòria.
Trobo a faltar de cop
la moderada calma
de l’aire de la tarda,
les passes de la pluja
caient sobre els cabells.
Trobo a faltar la llum
de la mirada certa,
de la paraula i l'ombra
dels laberints tancats.
Corren al mar les faltes,
i els continguts possibles
d'irònics encreuats plens de paper.
Trobo a faltar el teu vent
ple de paraules justes,
de contingudes fulles
de cultes pensaments.
Trobo a faltar el jardí
de la saviesa blanca,
dels quadres que penjaves
al fons de les parets.
Corren al mar i tornen
dofins inaccessibles
que et troben a faltar en aquest paper.
x.rivero 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada