-3-
No sabíem si el temps era un designi subterrani,
si els propòsits traïrien la dignitat del coit,
si l’atzar establiria els límits indulgents i obscurs
on s’entesta la vida a perdurar indolent.
L’aspre vigor d’aquesta solitud de confident
que l’agre lucidesa combat amb aforismes
i terrenals Olimps de banquers anarquistes
que tomben la mirada a un sol infern.
De tu, que tanmateix en tu fugies de l’origen
i t’engendraves sol, calidoscopi endins,
miratge enllà d’aquest desert de sorra i pensaments,
l’efígie de la Baixa feta de pedra i temps.
Enyoren els cafès el teu estil divers i els glops
que compartíem en secret i en silenciosos vins,
ja no ser jo ni tu sinó nosaltres i ells
i a poc a poc tornar a l’ampla nit tots junts.
x.rivero 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada