PESSOAM -15-

                         -15-


Passava amb Tabucchi per la pàgina vint,

com de passeig pel temps que mai no hem compartit

però sí que hem obtingut Pereira endins.

Passàvem junts adreces de paper,

camins d’aire i estil i ombriu desassossec.

Tabucchi el portuguès i poca cosa més

mentre esperàvem junts que el dia comencés

a veure’s pels capítols impacients.

Perquè les hores de paper són temps

que corre entre rellotge i pensaments,

full a full, camins independents,

de verb a verb sense repòs ni encerts.

Passava amb Camilleri la cita portuguesa

i em retornava als llavis un gust mig agre i dolç,

paraules que la sal tornava als oceans

del teu silenci ple de continents somniats.

Els llibres que es debaten entre la pols i els dits,

entre tu i jo que encara a l’aire l’esperem,

Pessoa permanent que torna com un plec

o com un punt de llibre on recomença Reis

i te n’adones prou que res no és innocent

i que calia un nom per començar de nou,

Tabucchi com un joc o com l’atzar pervers

que deixa a Montalbano un crim al descobert.

                                   x.rivero 2010