PESSOAM -1-

-1-

Les paraules que t’evoquen, que s’aboquen

a l’estreta finestra d’aquest llibre,

les paraules que t’abracen, que s’abrasen

en l’encesa miscel.lània dels teus passos,

paraules que delaten, que escupies,

que clavaves al paper com una daga,

sangonoses, inclements, paraules vives

ofegades amb les mans sobre el paper.

Les paraules que s’esgoten, que t’acaben

que s’escapen i s’amaguen en un vers,

que t’aguanten la mirada, que s’enfilen

i que buiden els teus ulls de pensament.

Només sentir que fugen, que s’esberlen

que penetren l’aire i que t’escanyen,

que s’endinsen en secret entre les venes

i que juguen a morir amb desassossec.

La màgia i el secret de les paraules

que neixen seduïdes pel misteri,

estranyes i heterònimes paraules,

persones quan et poses el barret.

                           x.rivero  2010