PESSOAM -6-

- 6 -

Al Manel Company,

en memòria.

Amb glops d’excés ens bebíem la vida,

l’estiràvem al tou de la fúria insensible

i ens venia de nou el lament i la ira.

Com un sexe potent d’innocents elegies

aturàvem el temps i violàvem la lluna

amb fanals de cotó i rialles de vidre.

Tanta força a l’estrep embogia l’auriga

i a la falda del mar adormíem l’aurora.

Un Jack Daniels si us plau, sense gel,

va bé en copa si es respecta la mida!

Riallades de seny, soldadures intactes,

maneguets de llautó que s’enduien les brides,

i l’elèctrica a punt i a la màscara espurnes,

bufadors incendiats i l’estany fet de sucre,

un poema més tard ple d’enllaços i colzes,

un poema d’acer, l’electrode invisible

on el ritme descriu el cordó de la rima.

Estimàvem les coses a l’instant i en delíem

i escolpíem la mort, l’escultura tangible,

aquest cos convingut d’abraçades indignes

que s’esberla en quietuds i s’ofega impassible.

Cendres a la boca i pètals, perfum estrany

de sorra a les sabates, de pedres amb espines,

de llàgrimes que baixen a la boca i piquen

i cauen per la gola i sense pausa expiren

i ofeguen les paraules, i amb les paraules ploren.

                                x.rivero 2010