PESSOAM -14-

                       

                       -14-

Tornen de cop els convinguts projectes,

la solitud cansada d’un evangeli verge

que no t’espera mai i que t’acusa sempre

amb innocents pecats d’immaculats preceptes.

El teu sexe s’atura a la mà innecessària

i s’exprem una idea que s’allunya i no es pensa,

i no ets tu la solitud que es venja

i t’enrajola el nom esmicolant la pedra.

Perquè no ets tu quan es deleixen orfes

els que et fan déu amb heterònims dubtes,

perquè no ets tu, perquè la solitud s’esberla

plena d’escrots alliberats de sexe.

Obscens alès d’inevitable absència,

tornes al jou precís del teu joc preferit

i potser t’han fet plorar d’incontinència

les llàgrimes de l’altre que no ets.

Quin joc tan amagat et priva de saber-te

que llences sobre el sexe les tímides virtuts

de l’home i de la bèstia la llavor?

Demà faràs l’amor al caire del silenci

i s’omplirà de tu tota la solitud.

                                   x.rivero 2010