PESSOAM -4-

- 4-

Perquè s’entesta a perdurar-te,

perquè posada en el paper no et dol

ni t’anomena quan t’apagues,

quan li acarones el llom

sense desig ni plet ni gosadia.

Perquè li agrada viure

o perquè en viu i t’hipnotitza

i et peix el temps a cullerades,

perquè no et pensa si t’apropes

ni et reconeix ni et mira.

Perquè t’ignora els ulls

que tu mateix menties,

perquè no hi ha fragments

ni flors, ni nit ni dia,

ni Gòrgies, ni Ovidis secrets.

Per què es tornaren déus

i així mateix morien?

Per què cremes els llibres

i rius amb el plor absent?

A l’abast de les flames

sents l’escalf dels teus mots.

                             x.rivero 2010