Sobre la cendra que imploren els meus dits,
el buit lunar esfèric dels teus ulls, el cos
que he dibuixat a palps de nit al laberint
i amb desesper i a cegues contingut,
he trencat el temps de vidre, esgarrapat
la teva ombra, anònima i fugaç, com tu,
tan fràgil que no sé si l’aire ha copejat
el tremp dels teus cantells i alhora esmicolat
aquesta fosca i grisa i negra exactitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada