Sento, com si fós jo qui sent, l’aire que passa
el gust entre dolç i eròtic d’un jove vi novell,
les veus del menjador que salten fent tentines,
un vano d’acordió que s’obre breu i es tanca
i algun soroll metàl·lic, vulgar i sense més.
Sentir que sents, com si fós jo qui s’alça
per veure des de dalt un mapa immens ,
algun estel fugaç que
sembla s’incendia
i tanmateix es perd al fons de l’univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada