dissabte, 25 de gener del 2014

Vireu al Nord

Vireu al Nord, a l’Est, a qualsevol indret
on hi hagi un mar i una mirada tendra,
on no calgui esperar rebrots del vell Godot
amb nassos de cacic i ulls assassins al fetge.
Vireu al Nord, a l’Est, a l’Ítaca dels folls,
allà on la llibertat deixa de ser una befa,
on l’aire és aire i prou i la paraula és llengua
i amor l’amor i cadascú s’atia l’euga.
De casa estant venen del sud plens de Quixot
i omplen de suro l’aigua i la melsa,
n’estimo el dolç i l’agre que he viscut
però mai m’estimaré qui em nega
aquest bocí de jo que sóc
i vull només per sempre.

                X.Rivero 2014


dimarts, 21 de gener del 2014

El dia es mor


El dia es mor.
Ha respirat les hores que tocava,
ha vist el sol, i la pluja, i els arbres,
les fulles que agitaven l’aire,
la xinesa del pa de les set
i l’embús del semàfor de sempre.
Es mor de fosc
i és clar que s’empesqui una lluna
i la nit tota sola l’empaiti
i l’adormi pels vorals de les dotze.
El dia es mor.
Ha vestit de pressa els nois i les noies
que sempre fan tard rera el bus de l’escola,
l’avi ombriu que passeja el seu gos
i la dona que em mira davant d’una escletxa.
Es mor de morir
i de veure com viuen els dies que resten,
com si fossin camins que respiren a l’herba
i s’amaguen per dins a l’escalf d’algun llit.
El dia es mor
i demà el trobaré pentinat amb la clenxa
amb l’lolor de colònia de cada matí,
amb aquell pas lleuger de mentides petites
que es freguen les mans a l’hivern si fa fred,
i a l’estiu si no en fa, primaveres a part,
El dia es mor fosc,
només de morir-se.

                             X.Rivero 2014

diumenge, 19 de gener del 2014

Per què

No he tingut massa temps per mirar-te
buscant entre els llibres perquè,
un núvol dens la vida, passa
entre tu i jo i els llibres i el no res.
He escrit sobre els teus ulls
i esborrat els cignes blancs de les paraules,
de pluja vens a buscar-me
i mulles de metàfores papers.
Aquella joventut dels homes
que torna dels diumenges incendiària,
calenta com les fulles del tabac
que cremo ara que puc estossegar-me.
Et miro a poc a poc només per preguntar-me
per què i per què i per què.


                               X.Rivero 2014

Del meu temps


Que estrictament m’invoquin
les teves insolents esgarrapades,
les roses que restregues als meus ulls
com un trofeu cromat de sang i punxes.
Que torni la guineu a degollar-me,
a conquerir la meva llibertat ferotge,
gemegarem de vi embriacs i nus i erràtics
i deixarem la pell tacada de maduixes
i el sexe revoltat a la safata dels voltors.
Que m’incriminin si s’esventra l’aire,
que em condemni l’hora de la mort quan cau,
que plori la lluna i que es recremi el sol.
Jo tinc un silenci de cavall al coll,
de renills de sutge i de cadells absorts,
la vida que tinc, com un espès enyor
de l’home que torna a la nit del tros.
Que no s’aturi l’ànsia de tenir-te a prop,
que giri el cor i bategui com una baldufa,
que perdi els sentits el cervell més estricte,
que m’invoqui el teu nom la tragèdia del coit
i la vida que tinc, enfilada a la finestra
on s’aboca i es llença com un nàufrag al mar.
Que em perdonin els fills tanta cendra,
que no tinguin por del silenci dels mots,
que estrictament m’invoquin a l’alba
quan la llum es mostri i apagui el dolor.
Jo tinc un silenci de cavall al coll,
de negra crinera de blancs aldarulls,
els anys de Ripoll que em venen a veure
amb una estelada de garsa i orgull.
Que els déus em perdonin l’accent més agut,
el temps se’m fa d’anys, gasela i minuts.


                        X. Rivero 2014

traductor