El dia es mor

El dia es mor.

Ha respirat les hores que tocava,

ha vist el sol, i la pluja, i els arbres,

les fulles que agitaven l’aire,

la xinesa del pa de les set

i l’embús del semàfor de sempre.

Es mor de fosc

i és clar que s’empesqui una lluna

i la nit tota sola l’empaiti

i l’adormi pels vorals de les dotze.

El dia es mor.

Ha vestit de pressa els nois i les noies

que sempre fan tard rera el bus de l’escola,

l’avi ombriu que passeja el seu gos

i la dona que em mira davant d’una escletxa.

Es mor de morir

i de veure com viuen els dies que resten,

com si fossin camins que respiren a l’herba

i s’amaguen per dins a l’escalf d’algun llit.

El dia es mor

i demà el trobaré pentinat amb la clenxa

amb l’lolor de colònia de cada matí,

amb aquell pas lleuger de mentides petites

que es freguen les mans a l’hivern si fa fred,

i a l’estiu si no en fa, primaveres a part,

El dia es mor fosc,

només de morir-se.

                             X.Rivero 2014