- 28 -
Dorm plàcida, amb les ungles
pintades, exòtiques,
les mans
plegades com un prec, els genolls bruns
que reposen
sota les puntes de la faldilla negra.
L’americana
blanca i cabellera rossa, rínxols
de pentinades
albes, a mitges contingudes,
els ulls d’un
verd caigut cap a la boca freda,
els llavis
prims, la cara esquerpa i estirada.
Dorm
plàcida i alguna cosa es mou per dins,
belluga inquietament
el cap que aixafa la finestra,
somia qui
sap què i qui sap com i quan i on,
i encara
sense nom, les cames brunes, llises,
les cames
que s’extenen callades fins als peus.
Dorm
plàcida i els pits li tomben amb tendresa,
plegats entre
els seus braços, creixents i confidents,
la brusa
que els conté, la brusa blanca i negra,
de lli o d’algun
cotó que es fa enamoradís,
la punta
que s’escapa del dolç sostenidor,
de seda
sempre negra, teixida amb mans subtils
que saben
contenir mugrons inesperats.
Dorm
plàcida i el tren travessa planes velles
i excita
imaginar-la tan nua com un crit,
alliberant
el cos a ritme de poema.
Desperta i
mira a prop, les lletres que teclegen.
No sap que
sense nom no es viu ni es reconeixen
les parts
que d’un mateix veu l’altre cegament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada