-
23 -
x. rivero 2010
Caldrà assumir velocitats
domòtiques
pel centre de la vida entre les
dunes.
De l'aire no se'n sap perquè
s'escapa
com una lenta, obaga, melodia.
La partitura que no espera i tanca
silencis desvalguts entre les
sines.
Algú dorm amagat en les ulleres
que tanquen els ulls oberts
incomprensibles.
Et sonen els paisatges que et
defugen,
que tomben i s'escapen, van enrera
com si de cop tinguéssim per oracle
captives llums al fons de la
motxilla.
Aquest no és un viatge qualsevol
perquè no és temps de fer-se
enrera.
No és ara que a destemps t'esveres
si veus que de l'entorn res no
perdura.
Desa el desert, desa la sorra, el
temps
cau pel seu pes a l'altra banda, a
soles.
La gravetat no t'ha de véncer, caus
com cau la sorra, grapats de
contingències
que no et saben el nom, que viuen
vora teu,
en tu, només si tu les penses,
fondes.
Caldrà assumir viatges al centre de
les boires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada