- 26
-
Darrera de les coses, on t’amagues
i t’inventes,
atemorit pel
ventre de la lluna immensa,
s’escampen
els silencis i es fan ombra
i aranyes
que s’abracen una a una.
Hans
Castorp se’ns allunya i es fa cendra
i cremes la
chaise longue de la memòria,
a l’ombra
de les coses de l’home gris que inventes
per no
deixar de tu ni un petit rastre d’home.
x. rivero 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada