-20 -
Així doncs les coses, extenses, privades
del temps que ens queda, tatuatges invisibles
a la pell, sobre els ulls que recerquen
les imatges, els signes, el vertigen
de la teva nuesa, extensa, inclement.
Així les coses quan camines, lent
sobre tu mateix, obrint espais inermes
on passa com un sexe erèctil l’impossible,
un home o una dona que no et veu,
aliens a tu que els mires i els penses
i els imagines en tu com l’altre que no ets.
L’estrany silenci que no et parla i passa
i es queda buit als llavis impassibles
sabent només l’amarg d’un cigarret.
Així, extenses, inversemblants renúncies
d’aconseguir només sentir la teva veu,
deixar-la crit o ràbia sobre l’aire o el carrer,
anant a casa, cada tarda, sentint que torno
amb el barret posat i la corbata negra
i un got de vi de més a Rua Garret
on quedo amb tu o amb mi, no sé.
x.rivero 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada