-19 -
Sabré dir el teu nom i el nom sabrà deixar-me
una mica de tu a cada glop de la tarda,
com si fossis l’amic que s’escapa dels llibres
i es presenta de nit ran de l’última copa.
Dir el teu nom al mirall i deixar que el teu rostre
s’erigeixi al meu lloc i desplaci els meus ulls
i comencin de nou els camins que et recorden
El vi té pressa i vol acomiadar-te, anem
pels carrers de llombardes i tranvies en zel
a l’aguait de la lluna que s’enfila i es prèn
amb dos dits d’aiguardent vora el Teijo nocturn.
Passen de llarg princeses incorruptes,
les verges escolpides pels colzes de Rodin,
passen de llarg i tornen despullades
les pedres sense rostre que miren cap al cel.
Un got de vinho verde per ofegar les penes,
per glopejar la lluna rient a l’univers.
Tornar sense aturar-nos, amb la mirada buida
tot esculpint figures d’incomprensibles vels.
A casa d’Abel tancarem Lisboa, una copa de temps
on naveguin les hores i s’empassin els rems
i ens retornin els mots, quatre versos comptats
amb un fado imponent que ens desperti l’embruix
d’una pluja d’estels i una llàgrima als ulls.
x.rivero 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada