-18 -
No serà fàcil reconquerir el vell estil,
els mil·limètrics encenalls del teu cos nu
ni del silenci rescatar sobre la pell
el vers escrit amb llengua i abandó.
Rera els vells mots es mor a poc a poc i es diu
només el que de l’altre es vol sentir,
un clam de goig que no s’atura en tu
ni torna ni és precís ni es buida a contracor.
Només una paraula i n’hi haurà prou
i tu potser t’adonis que el teu ventre
s’estripa en el paper que has ofegat
en un sol coit involuntàriament asèptic.
No serà fàcil que l’essencial penetri
la incorruptible forma dels teus pits,
anant enlloc amb la mirada erèctil,
plorant com un estúpid penedit.
La cendra al capdavall és com un sexe
desfet en la tragèdia del seu foc,
vençut el fum de rima circumspecta
de boques apressades per l’orgull.
Reso per tu sonets gens elegíacs
i es cremen vora el foc els crits romputs,
i t’alces i el teu sexe es difumina
i em deixes sol en braços de l’estoic.
x.rivero 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada